Sento que em desperto,
i jo no ho puc evitar
les paraules surten,
ningú em pot aturar
elles em saluden
avui jugaré en els límits
sense veure el final.

La gent passa ràpid,
ja no ho puc evitar
les estrelles ballen,
perquè avui tots em segueixen,
tot comença a brillar.

Ara el món no gira,
vol estar al meu costat
mentre tots es paren
jo segueixo endavant
crec que em quedaré a qui dalt
quan tots dormin,
el meu cos estarà fart d'esperar.

Simbènia.

Sento que em desperto,
ja no em poden parar.

Bueno, bueno. Bona nit, com esteu?
[Béeee]
Teniu ganes de cantar?
[Siiii]
Veiem si és veritat.
Uououououo
[Uououououo]
Ahahahahahah
[Aahahahahahah]
Come one.
He preguntat..
he preguntat si teniu ganes de cantar.
[Siiii]
Doncs aquí dalt no hem sentit res. Vinga!

Dos, tres i...

Creus, que parlo per parlar,
que parlo per fer mal,
que jo no penso en tu.
I tu creus, que el món és sempre igual,
que res no és important;
jo només penso en tu.

Jo no puc ser sincer,
jo no puc ser especial,
jo vull estar a prop teu.

Creus, que jo t'he rebaixat,
que sóc algú vulgar,
que només penso en mi.
I tu creus, que tot és realitat,
que es pot semblar innocent;
jo només penso en tu.

Jo no puc ser sincer,
jo no puc ser especial,
jo vull estar a prop teu.

T'he regalat el cel,
t'he regalat l'infern,
tu no m'has donat res.

T'he regalat el cel,
t'he regalat l'infern,
tu no m'has donat res.
Jo no et crec.

Merci!

Aquesta cançó parla d'un viatge
i es diu "Des d'altres llocs"

Potser no vull patir
però no crec que això
m'estigui fent cap mal
caminen els colors
per dintre els pensaments, amb mi.
Les mans se'm van desfent
el cel poc a poc em va canviant
avui tot es va movent
tot està viu, tot està bé.

I tot respira
les pedres criden el meu nom
quan tot s'escapa
la ment somia.
I veig el sol
que avui em brilla més que mai
jo puc volar, jo vull cridar
i l'horitzó
que avui es mou igual que el mar
jo puc volar, no vull parar.

Potser tot és distant
però els meus ulls ho veuen
tot molt més a prop
comprenc que sigui així
no em facis ser com no vull ser.
Tot va passant de llarg
i algú em mira amb
cara d'estranyat
potser vol ser com jo
vol estar viu, vol estar bé.

I tot canvia,
les coses tornen al seu lloc
i tot s'escapa
res no s'acaba.
I veig el sol
que avui em brilla més que mai
jo puc volar, jo vull cridar
i l'horitzó
que avui es mou igual que el mar
jo puc volar, no vull parar.

I tot respira
les pedres criden el meu nom
quan tot s'escapa
la ment somia.
I veig el sol
que avui em brilla més que mai
jo puc volar, jo vull cridar
i l'horitzó
que avui es mou igual que el mar
jo puc volar, no vull parar.
I veig el sol des d'altres llocs.

...I no veu el que trepitja
no respon a les veritats
és la vida com la sentis, sobre teu.
Veus àngels que es desperten
tot jugant a ser dolents
ets tu món que està d'esquena, no ets veritat.
Ets un frau.

Sents ales que no volen
són moments que vols canviar
temps de guerres i paraules, sobre teu.
Fuig ara amb la vergonya
de sentir-te posseït
has venjat tot el que és verge, renunciant.
Ets un frau.

Per això has creat
tot és veritat
res ha canviat.

Caus sobre un món de plors
d'aquells que han volgut estimar
no dius res, no és just, no ho saps, no pot ser cert.
I criden des del sud
aquells que no poden ser iguals
somrient el nord s'ho mira, sobre seu.
Ets un frau.

Quan un nen somia
tu no sents els crits
és més fort l'orgull que tu sents.
I direm al caure que no vas voler
hi ha moments, hi ha colors, però hi ha morts.
Ets un frau...

Aquesta cançó fa molt de temps que la tenim escrita
i l'hem posat al segon disc i es diu "Sense Por"

Recórrer el temps
no crec estar somiant, no
potser és millor deixar-ho estar
escoltaré consells de tanta gent que
serà difícil decidir

No veig el que és dolent
no sé el que pot ser bo
no vull estar despert
però perdo el temps buscant el que és cert

Hem cremat mars
vivint-ho tot en calma
jo t'he creat, t'he fet el que ets
ets com el cel, pots néixer dintre o fora, no,
jo no sé prou, sóc ignorant

No veig el que és dolent
no sé el que pot ser bo
no vull estar despert
però perdo el temps buscant el que és cert

Sé, que el món no és tendre
vull decidir per tu
sé, que el vent no és feble
vull retrobar el que és meu

Murs de ficció derruïts contra teu, no

Records de pau,
que puc trobar el meu cos, sí
mira el meu cor, és diferent

No veig el que és dolent, no!

Gràcies!

Bueno, ara ens calmem una miqueta.
Hi ha uns nois que se'n van
i ens quedem nosaltres tres per fer...
una cançó que es diu "És l'home aquell"

Ell és així, veu com el temps
fa passar els anys,
de mes en mes, a poc a poc.
Ell obre els ulls de bat a bat
i no hi veu ningú.

Al seu costat ningú li respon
els seus amics
l'han oblidat a poc a poc.
Surt al carrer, alça la mà
i no el veu ningú.

És l'home aquell
que no és aquí
que no és enlloc.

Ell és així, no diu que no
tampoc que sí, no val per res
però ningú no ho sap.
No pot parlar, no té costum.
Mai no hi ha ningú.

És l'home aquell
que no és aquí
que no és enlloc.

És l'home aquell
que quan hi és
no ho fa saber.

Ell és així, no té a ningú
amb qui compartir la solitud
però li és igual.
Ell balla tot sol, està content.
Però no ho sap ningú.

És l'home aquell
que no és aquí
que no és enlloc.

És l'home aquell
que quan hi és
no ho fa saber.

Ell morirà
i el seu record
durarà un instant.

Gràcies

"Miralls trencats"...

Un que té un tros de cor trencat
l'altre el guarda ben amagat
Hi ha moments per poder patir
però l'amistat pot ser tot el que tu vols.

Un moment que vull fer durar
sense pressa per oblidar.
Hi ha moments per poder fingir
que l'amistat pot ser tot el que hem trobat.

Són il·lusions del cap
però són miralls trencats.
Són il·lusions del cap
que sempre es mantindran.
Busco un sol, un sol moment amb tu
iaiaiaiaiahhh.

Incapaç de seguir el teu joc
m'has fet mal, però no ho puc canviar.
Jo no vull que tot quedi així
però l'amistat pot ser tot el que hem perdut.

Són il·lusions del cap
però són miralls trencats.
Són il·lusions del cap
que sempre es mantindran.
Busco un sol, un sol moment amb tu
iaiaiaiaiahhh.

Tanques portes que no semblen ser importants...

Són il·lusions del cap
però són miralls trencats.
Són il·lusions del cap
que sempre es mantindran.
Busco un sol, un sol moment amb tu
iaiaiaiaiahhh.

Són històries curtes sense cap sentit,
que ho consumeixen tot dins del teu cap.
Reconec que ets jove i que no tens pietat
has tirat la sort dins d'un forat.
I ara perds i ara creus que somies despert;
digues...
[na na na na na]

Yeah!

Jo crec en bruixes que es desfan al sol
que maleeixen pares ofuscats
per una pruna vestida de dol
amb les mans plenes de somnis trencats

No fas la cara, no tens perquè
d'alçar les mans al cel
veig instruments de pas, gent tremolant de fred
lamento ser tan aprop teu

Això et fa gràcia?
Oh! No! No! No!

Són històries curtes sense cap sentit
que ho consumeixen tot dins el teu cap
reconec que ets jove i que no tens pietat
has tirat la sort dins un forat
I ara perds, i ara creus
que somies despert, digues:
NA NA NA NA NA NA NA NA NA NA

Un príncep blau vagant per la ciutat
pregunta si algú ha vist el seu castell
la gent se'l mira i riuen entre dents
pot ser que ho trobin divertit

Hi ha un cos de pàs que no pot moure els dits
i s'ha trobat enmig dels arguments
i tu estirat a casa i sense massa traça
has destapat els ulls sense color

Això et fa gràcia?
Oh! No! No! No!

Són històries curtes sense cap sentit
que ho consumeixen tot dins el teu cap
reconec que ets jove i que no tens pietat
has tirat la sort dins un forat
I ara perds, i ara creus
que somies despert, digues:
NA NA NA NA NA NA NA NA NA NA
NA NA NA NA NA NA NA NA NA NA

Cauen del cel escumosos trossets del meu cap

Camina trista i sense cap consol
sense massa temps per descobrir
que no té coratge, l'altre no té traça
i el que queda vol saber estimar

Això et fa gràcia?
Oh! No! No! No!

Són històries curtes sense cap sentit
que ho consumeixen tot dins el teu cap
reconec que ets jove i que no tens pietat
has tirat la sort dins un forat
I ara perds, i ara creus
que somies despert, digues:
NA NA NA NA NA NA NA NA NA NA...

"No importa"!

Avui tot canviarà
faré que tot vagi bé.
No puc deixar escapar
aquesta oportunitat.

Estic segur que el temps
pot fer-nos molt millors, ho sé
avui he vist néixer un nou jo
potser m'equivoco...

Et vull sentir parlar
i desitjo veure't feliç.
Ja res no pot fallar
no patiré per res
tu estàs aquí per mi.

No tinc res a amagar, ho sé
el futur és el que estimo més
el passat s'oblida.

No importa
si tu no et vols quedar
no importa.
No importa.
Millor que sigui així
no importa.

I res no canviarà
si sempre tot és igual.
Avui sóc tan feliç
demà potser moriré.

Ja no aguanto més
el món pot viure sense tu
el món em tempta a descobrir
però no tinc cap pressa.

No importa
si tu no et vols quedar
no importa.
No importa.
Millor que sigui així
no importa.

Estic tan bé així
tu saps que tot és diferent
potser això és un somni
potser no t'importi
però jo sóc igual que tu.

No importa
si tu no et vols quedar
no importa.
No importa.
Millor que sigui així
no importa.

"Quan comença el final"...

La llum m'envolta
m'aixeco sense pressa
el sol truca a la porta
per dir que ja és de dia.
El cap em roda
em sembla que he venut la vida
només és un mal dia.

Ahir em vaig perdre els núvols
rient quan no es podia
només recordo
un petit trosset de vida.
Creuaré els braços
i riuré d'això si mai desperto
però crec que no és un somni.

Em perdo i sento
que mai més tornaré,
no hi ha sortida
quan comença el final.
Voldria creure que aviat trobaré
un record o una paraula
per veure-ho tot un pèl més clar.

El temps em passa
les hores se'm fan llargues.
M'assec a terra
veig com la gent em mira.
Dos nens somriuen
i veig dos mares com em criden
només és un mal dia.

Em perdo i sento
que mai més tornaré,
no hi ha sortida
quan comença el final.
Voldria creure que aviat trobaré
un record o una paraula
per veure-ho tot un pèl més clar.

Oh... perdoneu-me però
aquest món és de mentida.

Em perdo i sento
que mai més tornaré,
no hi ha sortida
quan comença el final.
Voldria creure que aviat trobaré
un record o una paraula
per veure-ho tot un pèl més clar.

Merci!

Ara volem aconvidar un gran amic nostre,
un gran slide-guitar, una gran persona, tot un home...
Àlex Rexach!

Ara ens en anem a un món fantàstic,
el món de l'Alícia.

Trobes la casa coberta d'estels caiguts
és l'art d'imaginar.
Busques engrunes deixalles ja fa molt temps
en un camí de colors.

Mires per sobre les coses
pot ser normal si creus que ets diferent.
Plores com pot fer una imatge
ferida en el cor si l'han abandonat.

Verge en zel.

Balles i crides desperta
com pot fer l'Alícia
a través del mirall.
Saltes i agafes estrelles
com pot fer l'Alícia
a través del mirall.
Digue'm si creus que estàs sola
només un desig, a través del mirall.

Ets com la fada perduda
que tots busquem enmig d'un món diferent.
Guardes els anys que t'arruguen molt lluny d'aquí
no vols entendre el perquè.

Mulles de plors que no paren
són  els records escrits sobre un desig.
Neixen moments que s'obliden
després del son és el que pots recordar.

Verge en zel.

Balles i crides desperta
com pot fer l'Alícia
a través del mirall.
Saltes i agafes estrelles
com pot fer l'Alícia
a través del mirall.
Digue'm si creus que estàs sola
només un desig, a través del mirall.

Verge en zel.

Balles i crides desperta
com pot fer l'Alícia
a través del mirall.
Saltes i agafes estrelles
com pot fer l'Alícia
a través del mirall.
Digue'm si creus que estàs sola
només un desig, a través del mirall.

Balles i crides desperta
com pot fer l'Alícia
a través del mirall.
Saltes i agafes estrelles
com pot fer l'Alícia
a través del mirall.

Gràcies

Bueno, ha estat un plaer estar aquesta nit
avui aquí; un somni fet realitat.
Però ens hem de despedir amb aquesta cançó
que es diu "Un pèl més gran"

Però la veritat t'importa?
si no et farà res més que mal.
Els fets no són paraules
no et creguis tot el que et diran.

Si formes part del meu voltant
doncs no t'ho pensis,
vine, amb mi.

Però et dic que ja m'és igual
si et quedes o marxes
si em dius adéu o te'n vas
jo no aniré a buscar-te
i ja m'és igual
si em parles o si calles
perquè si em dius que t'en vàs
jo sempre et podré dir
que tinguis sort.

Tot i que tots m'enganyen
sé en tot moment qui està mentint.
El meu cor és de marbre
però poc a poc es a partint.

Fugirem junts, dissimulant
però no et prometo ser especial.
Si no m'importa fer cap mal
ja no m'importa fer-te mal.

Tu saps que ja m'és igual
si et quedes o marxes
si em dius adéu o te'n vas
jo no aniré a buscar-te
i ja m'és igual
si em parles o si calles
perquè si em dius que t'en vàs
jo sempre et podré dir
que tinguis sort.

Mentre tothom m'ignora
jo intento fer-me un pèl més gran.
I la gent es mor de ràbia.
Tots plens de merda fins a dalt.

Fugirem junts, dissimulant
però no et prometo ser especial.
Si no m'importa fer cap mal
ja no m'importa fer-te mal.

Anem a presentar els membres del grup.
Com us he dit abans, tocant aquesta taula amb cordes...
a l'slide-guitar, Àlex Rexach!

I al fons, a sobre d'aquel pedestal,
lúnic, l'inimitable, als teclats... Lluis Bofill!

El rei de les 4 cordes, vingut directament
des de Cazorla,
al baix... José Luis Vadillo!

Al fons, a la meva dreta, a la vostra esquerra,
tocant aquesta Gibson marrón,
a la guitarra rítmica... Eduard Font!

Algú que em deixava, algú bastant important
darrera de tota aquesta cosa que es diu bateria,
a la bateria... Àngel Valentí!

Aquí, a la meva esquerra, la vostra dreta,
el meu cosí i el meu amic i el que faci falta,
a la guitarra solista... Lluis Alsina!

I qui us parla, jo sóc en Jofre Bardagí...
tots nosaltres sóm la família dels Glaucs, adéu siau!

[No n'hi ha prou!]

Adéu siau!