Simbênia | Biografia dels Glaucs
Actualització: 21.11.2000 - 18:25GMT

Biografia no autoritzada

Octubre de 1994, l'Empordà, Girona. Dos bons amics, Àngel Valentí (batería, natural de Torroella de Montgrí i nascut el 1977) i José Luis Vadillo (baixista, de Begur, nascut el 75) van tenir la idea de formar un grup musical per una festa d'aniversari. L'Àngel va buscar al seu amic Eduard Font (guitarrista, nascut a Girona el 1975), amb el qual ja havia tocat en 'Poqueteckek', mentre que el Vadi va fer el mateix amb Lluís Alsina (amic amb el qual havia tocat a 'Llista negra' i qui també havia passat per 'Uno de los 20 niños Godot' i 'Soul Savers' -nom extret de la lletra de la cançó "Stop!" del grup Jane's Addiction-), guitarrista ell nascut a Begur el 1975. L'elegit per ser el vocalista entre tots quatre va ser el Lluís, però no li va fer molta gràcia la idea. Ara bé, tenia el substitut: el seu cosí Jofre Bardagí (vocalista, de Barcelona i del 78, ex-membre de 'Cerca'). Per començar, la banda ja estava feta. La festa arribà i tots cinc van interpretar unes quantes versions de The Beatles, dels Rollking Stones, d'Aerosmith, de Bon Jovi... La cosa va quedar bé, més tenint en compte que no van arribar a assajar, ni tocar, junts fins el mateix concert. Així van nàixer els Pene's In Fronteras. La seva propera actuació no arribà, però, fins el febrer de l'any seguent, a l'Institut de Palafrugell, concert que consolidà la formació seguent: Jofre, veu; Lluis, guitarra solista; Eduard, guitarra rítmica; Vadi, baix; Àngel, bateria. Els Pene's In Fronteras començaren (estalviaré qualsevol possible joc de paraules) la seva marxa i l'abril mateix ja estaven tocant a la Sala Mariscal de l'Estartit i a l'Arc Blau de Begur.

A la primavera del 95 (cap al maig-juny) arribaren les primeres composicions del grup de les mans del Jofre i del Lluis. Els seus dos primers temes van ser No fingirem i Els teus ulls glaucs. De seguida es van plantejar la idea d'enregistrar una maqueta d'uns 8 temes, carta del presentació del grup, la qual cosa suposaria el primer gran canvi al grup: Pene's In Fronteras no era precisament un nom gaire comercial, per la qual cosa l'havien de canviar. El nou nom hauria de ser representatiu, original, que fos capaç d'identificar-los. Fou una nit mentre sopaven tots junts que l'Àngel pensà en una cançó composada pel Jofre i el Lluis i sorgí el nom de Glaucs. La resta de la banda, va estar d'acord, i el nou nom ja era definitiu.

Fins juliol van estar composant les cançons que finalment inclourien en la seva maqueta. Van entrar els estudis Oido de Barcelona l'última setmana del mes on grabarien els 8 temes finals. La maqueta No fingirem sortí a la venda a finals d'agost, i les 500 còpies de l'edició s'esgotaren en dos setmanes. A principis d'octubre es va fer una segona edició de 250 còpies (esgotada en dies) i es presentà en un concert a la localitat origen del grup, Begur. Bona acollida i un públic de més de 800 persones. Uns quants concerts més, fins i tot fora de la pronvíncia de Girona, ja a començaments de 1996, van donar a conèixer el grup. Durant l'actuació a la Sala Savannah de Barcelona, amb un local "bastant ple" (mig centenar de persones segons BMG, 400 segons fonts properes a la banda), fou quan RCA-BMG (qui ja s'havia interessat pel grup gràcies a la maqueta) decidí fitxar-los per a RCA. Del management s'encarregaria la famosa companyia Guilleries, qui els oferí l'ocasió de ser els teloners de la gira del 96 del grup Sau.

Cap al març d'aquell 96, va ser moment d'enregistrar el seu primer llarga durada amb la seva nova i flamant companyia. Amb la producció de Josep Maria Bardagí i Nono Ruiz regrabaren 4 temes de la maqueta i enregistraren 6 de nous, composats durant els darrers mesos, tots ells als estudis KS de Barcelona. Ja tenien el seu primer CD, Glaucs. Ara bé, potser per haver portat el master a mesclar a Madrid als famosos estudis Sonoland o per no sé sap quina raó, el disc no va sortir al mercat fins el novembre. Quant a promoció, es publicà a l'hora un CDsingle de Els teus ulls glaucs (amb una cara-b!!!) i es feu un video-clip de la mateixa cançó. El grup començà a tindre cert ressó, però el tema que es convertí en el mes famós del grup no era el que millor identificava el seu estil: normalment un grup es dona a conèixer amb una cançó, cançó que, un cop ja és famós, avorreix i només recupera en comptades ocasions. Però amb els Glaucs no fou ben bé així, entre altres coses perquè una balada com Els teus ulls glaucs no és un tema identificatiu del seu repertori sinó això, una balada. Aquesta petita lacra l'arrossegaran un temps... fins i tot avui en dia. Potser aquesta va ser la raó de l'escassa promoció del segon single del grup, un clàssic dins dels clàssics de Glaucs: Històries curtes. Més enllà de ser un simple grup de balades (cosa que mai han estat) o, fins i tot, un grup més (de tants) de l'asèptica etiqueta de "rock català", Glaucs era un grup fresc i jove, i així ho reconegueren la revista Enderrock i l'emissora RNE-R4 amb els premis que els van atorgar aquell any.

L'any no acabà bé. L'últim concert de la gira de Sau era al Palau dels Esports de Barcelona. Les relacions amb Guilleries Management no veien sent bones els darrers mesos, i aquí es trencaren definitivament. El dia no podia anar pitjor i així fou la nit (en plan la famosa actuació de The Who, quan la va dinyar el Keith Moon, comparacions apart): el Lluís amb 39ºC de febre i el Jofre afònic. Moltes ganes per tocar allà i una bona injecció de cortisona per al Jofre havien de ser prou per superar-ho. Per rematar la prèvia, els responsables de Guilleries els van dir que podrien provar el so i tot quan, de fet, fou una broma (ja! ja! quina gràcia!). Malgrat que la guitarra del Lluís no sonés més de mig concert i tots els entrebancs, els Glaucs, si més no, van trobar una gran audiència que els donaria a conèixer encara més.

RGB seria la paraula clau del nou 1997. Finalitzada l'etapa amb Guilleries, el grup va fitxar per l'oficina de management amb més grups catalans en la seva cartera. Per un altra banda, estava la discogràfica que, no contenta amb l'escassa venda del disc Glaucs, va proposar la banda un altre gran canvi: un disc en castellà. Amb moltes promeses per part de RCA van enregistrar una demo amb 13 temes, les cançons del seu proper treball, El Circo del Adios. RGB els oferí el que més necessitava el grup: concerts. I així, l'estiu d'aquell mateix any, van començar una gira en solitari, on ja van tocar alguns temes del nou disc en castellà, i en la que van tocar amb altres grups, com els Sopa de Cabra. Però aquesta nova oportunitat no només els serví per ser més famosos sinó per adonar-se'n que calia que milloressien en directe. Fou durant els primers mesos de 1997 quan va nàixer el club oficial de fans dels Glaucs, la Cooperativa Agrícola Glaucs. El primer fanzine que van editar sortí l'hivern d'aquell 97.

L'any anava passant, les promeses de RCA no es complien i les relacions amb la discogràfica eren cada cop pitjors, bàsicament perquè RCA havia perdut l'interés en els Glaucs per les poques vendes del seu primer disc (cinc mil, aprox.). Així, els Glaucs van abandonar RCA i van començar a buscar una nova companyia de discos, una discogràfica que els publiqués el seu disc en castellà, El Circo del Adios, i un nou en català. Però poc els durà aquesta idea, i decidiren tancar el seu Circo del Adios fins nou avís. I 1997 passà...

Ja estem al 98. De seguida els Glaucs aconseguiren nova companyia, Magna Music, oportunitat que no desaprofitaren ni un segon ja que en menys d'un mes van enregistrar el seu segon disc. Recuperant 2 cançons de la maqueta i aprofitant alguna altra composició, juntament amb un set de temes nous, l'abril del 1998 sortí a la venda Simbènia. Gravat en aquesta ocasió als Sonoland de Madrid i amb la producció de Carlos Martos,Simbènia tingué la promoció i ressó merescuts. Glaucs reapareixien, però amb molta més forta, al panorama musical, entre entrevistes i concerts. Millor i més encertada va ser la promoció del Simbènia: el primer single (aquest cop, només promo) fou un tema ben definitori dels Glaucs Un pèl més gran, igual que Quan comença el final i Des d'altres llocs, segon i tercer singles respectivament. La renovació dels Glaucs es complementà amb l'entrada de dos nous components, els quals millorarien notòriament el grup en directe: Lluís Bofill (teclista) i Àlex Rexach (slide-guitar).

Tot l'estiu de gira arreu de Catalunya, País Valencià i les Illes Balears, amb dos concerts ben importants. El primer fou el dia 11 de juliol a una bonica localitat de la Valh d'Aran anomenada Escalarre. El lloc: el Doctor Music Festival. L'edició d'aquell any del famós festival musical celebrat als Pirineus no comptà només amb gegants musicals com Bob Dylan, Deep Purple o Iggy Pop, i amb enlluernants noves estreles com els Garbage o Pulp, sinó que a l'escenari Espot van actuar els Glaucs. Amb molt bones cròniques del concert basaren el seu set-list en el seu darrer treball, juntament amb alguna versió ja pròpia de la banda, especialment dels Beatles. El segon dels concerts arribà en finalitzar l'estiu, el 18 de setembre a Vic. En aquesta ocasió era el Mercat de Música Viva acollí la banda en ple apogeu, com bé veurem després. Però no ens avancem als esdeveniments.

El nou any va anar bé fins que de nou la mala sort tornà en forma de discogràfica. Magna Music va fer fallida [it just passed away!] a finals del 98 i els va deixar tirats. Òbviament, les companyies no se'n van a norris per casualitat, per això s'ha de dir que el grup no cobrà ni una pesseta per les vendes del Simbènia, i no parlessem dels royalties. I com que les desgràcies mai no venen tot soles, si afegim a la situació un calendari de concerts amb molts dies en blanc acabem tenint una banda amb moltes tensions. Tensions entre els membres, tensions per la situació... vaja, tensions. I què va passar llavors? L'Eduard va deixar el grup quan els també gironins Sopa de Cabra el van cridar per a entrar a formar part del grup per tocar els teclats. Falta de confiança en el projecte? Ànsies de triomf merament personal? Millor no buscar perquès. Ara bé, "a rey muerto, rey puesto", i de seguida trobaren el substitut perfecte. L'Àlex Rexach, que ja estava pràcticament integrat dins la banda, va esdevenir el guitarra rítmica del grup, sense abandonar l'imprescindible slide-guitar (Un pèl més gran sona estrany sense ell). El seu debut va ser al març del ja nou 1999. A la vegada, un altre marxava per necessitat: el paper com a teclista de Lluís Bofill es va substituir per unes cintes pregrabades en un mini-disc, teclats i loops de bateria.

Un nou festival torna a marcar la carrera dels Glaucs. El mateix dia que la banda actuava al Senglar Rock '99 editaven un disc en directe enregistrat a la seva triomfal actuació mesos enrere al Mercat de Música Viva de Vic. Vius sortí a la venda aquell 31 de juliol com a disc pont entre el Simbènia i un nou disc que havia d'arribar però que no tenia ni companyia, ni maquetes, ni concepció. Amb el nom de Vius els de Begur donaven a entendre perfectament que allò era un disc en directe, document d'una etapa del grup que s'havia tancat, i, a l'hora utilitzaven el doble sentit de la paraula (que, de fet, no era res més que el sentit recte...): amb Vius també deien que la banda seguia allà mateix donant guerra [influenciats o no, s'ha de dir que al Paul McCartney durant els 90 li va tocar fer el mateix: la seva poca aparició als mass media va arribar a crear notícies disparatades -rememorant les sorgides a finals dels 60-, fins i tot la seva pròpia mort; així el disc que publicà el 1993 es titulà Paul is live! - anècdota discutida entre beatlemaníacs, però vàlida pel webmaster aquí present :-) ].

Durant els següents mesos de 1999 la nova i actual formació s'aniria consolidant, concert rere concert. Bolos per fester majors catalanes i uns pocs concerts més fins que arribà un de molt especial. El projecte ja havia fet cinc anys, i què es podria fer millor que un homenatge als origens i una presentació del futur immediat. A l'octubre oferiren el concert "Pene's+Glaucs 5 Anys" a la Sala Mariscal de L'Estartit: l'actuació seria molt especial, ja que es faria un repàs a tota la història de la banda, interpretant cançons de tots els discos, maqueta i El Circo del Adiós inclosos, amb la formació original en aquells moments (és a dir, amb l'Eduard Font en algunes cançons, versions sobre tot), i la presentació de les darreres maquetes i composicions de la banda. La nit s'allargà fins les 4 de la matinada amb regal inclòs per als qui havien anat amb l'autobús que havia posat la CAG des de Barcelona: tot un CD privat en edició limitada amb rareses del grup.

Amb alguns acústics per mig i viatges a les terres llunyanes d'Alacant i Ses Illes ens plantem al maig de 2000. Per fi, després d'un silenci de 2 anys, els Glaucs publicaven el seu tercer disc d'estudi, Si vols venir. Estrenant discogràfica, Julio's Records, i amb moltes ganes van presentar el seu treball a la sala Zeleste Sur el mateix dia de la seva publicació. Nou productor, Xavi Fortuny, i diferents estudis, MusicLan (Girona), per 12 cançons completament noves que marquen un lleuger punt d'inflexió en l'estil Glaucs. Més aviat, l'acaben de definir, per ni no ho estava ja. Tants concerts, tants assajos, havien fet que el grup evolucionés per la seva part, mentre el públic encara escoltava als seus discos aquells Glaucs del 96-98. Ho tornaria a fer va ser el primer single promocional al que de seguida li seguí , La teva-meva vida tema en el que el cantant dels Lax'n'Busto col·labora posant la seva veu com a segona en algun fragment. Més guitarres, més efectes, innovacions... l'evolució és notable i desmarca definitivament el grup de qualsevol semblança amb l'etiqueta rock català.

La promoció en aquesta ocasió ha estat prou notable, especialment per les emissores de ràdio, cosa que ha fet que en molt llocs l'escassa tirada del disc s'hagi esgotat o estigui en constant reposició. Nous concerts i actuacions televisives, especialment al programa de TV3 La Cosa Nostra (un directe increible) ens porten al present. Un present en el que hem de tornar a dir adèu a un dels Glaucs, a un membre fundador: el Vadi. Discrepàncies musicals han fet que el baixista dels Glaucs marxi a realitzar el seu projecte musical en solitari, una banda de blues amb l'Eduard Font i dos membres de Lax'n'Busto. Un trist, emocinat adèu a la seva banda al concert donat a Tortosa el dia 1 de setembre. El seu subtitut és un curtit i polivalent baixista anomenat Miquel Sospedra del que encara no tenim gaires referències. Ex-Matamala, ha passat pels Strawberry Pills For Eva i el grup indie Chopsuey i comparteix origens musicals amb l'Àlex Rexach.

En línies generals, aquest és el pasat i present dels Glaucs. El futur? Ja el sabrem, no tingueu pressa. De moment us puc avançar que en un futur immediat podreu trobar aquí mateix informació més detallada i concreta de cada un dels membres dels Glaucs. Tingueu paciència que Simbênia acaba de començar.

"Sento que desperto i jo no ho puc evitar..."

Documentació i textos: Àngel - Fonts: CAG-Glaucs