Un altre nen deixant el cor.
Un segle fet a mida.
Un home fent malbé la vida.
És ara, és ara.

Avui vull oblidar qui sóc;
diré mentides a tothom:
intentaré enganyar el destí
com ara, com ara.

Creu-me, creu-me i deixa'm pas.
Creu-me, creu-me.

Si et dic que un home
sempre es mor tot sol,
que mai s'han fet miracles.
Si cada cosa té el seu lloc,
jo on sóc? Em sento molt perdut.
Com ara, com ara.

Creu-me, creu-me i deixa'm pas
Creu-me, creu-me, no em facis cas
Creu-me...

Potser no vull patir
però no crec que això
m'estigui fent cap mal
caminen els colors
per dintre els pensaments, amb mi.
Les mans se'm van desfent
el cel poc a poc em va canviant
avui tot es va movent
tot està viu, tot està bé.

I tot respira
les pedres criden el meu nom
quan tot s'escapa
la ment somia.
I veig el sol
que avui em brilla més que mai
jo puc volar, jo vull cridar
i l'horitzó
que avui es mou igual que el mar
jo puc volar, no vull parar.

Potser tot és distant
però els meus ulls ho veuen
tot molt més a prop
comprenc que sigui així
no em facis ser com no vull ser.
Tot va passant de llarg
i algú em mira amb
cara d'estranyat
potser vol ser com jo
vol estar viu, vol estar bé.

I tot canvia,
les coses tornen al seu lloc
i tot s'escapa
res no s'acaba.
I veig el sol
que avui em brilla més que mai
jo puc volar, jo vull cridar
i l'horitzó
que avui es mou igual que el mar
jo puc volar, no vull parar.

I tot respira
les pedres criden el meu nom
quan tot s'escapa
la ment somia.
I veig el sol
que avui em brilla més que mai
jo puc volar, jo vull cridar
i l'horitzó
que avui es mou igual que el mar
jo puc volar, no vull parar.
I veig el sol des d'altres llocs.

La llum m'envolta
m'aixeco sense pressa
el sol truca a la porta
per dir que ja és de dia.
El cap em roda
em sembla que he venut la vida
només és un mal dia.

Ahir em vaig perdre els núvols
rient quan no es podia
només recordo
un petit trosset de vida.
Creuaré els braços
i riuré d'això si mai desperto
però crec que no és un somni.

Em perdo i sento
que mai més tornaré,
no hi ha sortida
quan comença el final.
Voldria creure que aviat trobaré
un record o una paraula
per veure-ho tot un pèl més clar.

El temps em passa
les hores se'm fan llargues.
M'assec a terra
veig com la gent em mira.
Dos nens somriuen
i veig dos mares com em criden
només és un mal dia.

Em perdo i sento
que mai més tornaré,
no hi ha sortida
quan comença el final.
Voldria creure que aviat trobaré
un record o una paraula
per veure-ho tot un pèl més clar.

Oh... perdoneu-me però
aquest món és de mentida.

Em perdo i sento
que mai més tornaré,
no hi ha sortida
quan comença el final.
Voldria creure que aviat trobaré
un record o una paraula
per veure-ho tot un pèl més clar.

Ell és així, veu com el temps
fa passar els anys,
de mes en mes, a poc a poc.
Ell obre els ulls de bat a bat
i no hi veu ningú.

Al seu costat ningú li respon
els seus amics
l'han oblidat a poc a poc.
Surt al carrer, alça la mà
i no el veu ningú.

És l'home aquell
que no és aquí
que no és enlloc.

Ell és així, no diu que no
tampoc que sí, no val per res
però ningú no ho sap.
No pot parlar, no té costum.
Mai no hi ha ningú.

És l'home aquell
que no és aquí
que no és enlloc.

És l'home aquell
que quan hi és
no ho fa saber.

Ell és així, no té a ningú
amb qui compartir la solitud
però li és igual.
Ell balla tot sol, està content.
Però no ho sap ningú.

És l'home aquell
que no és aquí
que no és enlloc.

És l'home aquell
que quan hi és
no ho fa saber.

Ell morirà
i el seu record
durarà un instant.

Avui tot canviarà
faré que tot vagi bé.
No puc deixar escapar
aquesta oportunitat.

Estic segur que el temps
pot fer-nos molt millors, ho sé
avui he vist néixer un nou jo
potser m'equivoco...

Et vull sentir parlar
i desitjo veure't feliç.
Ja res no pot fallar
no patiré per res
tu estàs aquí per mi.

No tinc res a amagar, ho sé
el futur és el que estimo més
el passat s'oblida.

No importa
si tu no et vols quedar
no importa.
No importa.
Millor que sigui així
no importa.

I res no canviarà
si sempre tot és igual.
Avui sóc tan feliç
demà potser moriré.

Ja no aguanto més
el món pot viure sense tu
el món em tempta a descobrir
però no tinc cap pressa.

No importa
si tu no et vols quedar
no importa.
No importa.
Millor que sigui així
no importa.

Estic tan bé així
tu saps que tot és diferent
potser això és un somni
potser no t'importi
però jo sóc igual que tu.

No importa
si tu no et vols quedar
no importa.
No importa.
Millor que sigui així
no importa.

Ell estava sol tapat pels plors
calmat per aquell dolor
de tants moments.
Era tan confús tot aquell món
va entendre-ho malament
no era conscient.

Mentre ell feia cançons
per fer-la seva
tot s'allunyava, tot es trencava
ell es quedava, la nit plorava
ella se n'anava, no l'avisava.

Van obrir el seu cor,
mirant el cel
jurant-se eternament
el seu amor,
van cremar els records
i els mals moments
canviant a poc a poc
els sentiments.

Però aquell cel que
tantes nits va ser el reflex
de les mirades, ara cridava
ell l'estimava, la nit plorava
ella ho mirava, ell s'enfonsava.

Els dies fan créixer la por
però això no espanta
i ara estic sol menjant-me
els plors tragant records...

Mentre jo vaig fent
cançons per tornar enrere
tot es refreda
res no s'oblida
no entenc la vida
la nit somia, la nit plorava,
la nit s'acaba.

Recórrer el temps
no crec estar somiant, no
potser és millor deixar-ho estar
escoltaré consells de tanta gent que
serà difícil decidir

No veig el que és dolent
no sé el que pot ser bo
no vull estar despert
però perdo el temps buscant el que és cert

Hem cremat mars
vivint-ho tot en calma
jo t'he creat, t'he fet el que ets
ets com el cel, pots néixer dintre o fora, no,
jo no sé prou, sóc ignorant

No veig el que és dolent
no sé el que pot ser bo
no vull estar despert
però perdo el temps buscant el que és cert

Sé, que el món no és tendre
vull decidir per tu
sé, que el vent no és feble
vull retrobar el que és meu

Murs de ficció derruïts contra teu, no

Records de pau,
que puc trobar el meu cos, sí
mira el meu cor, és diferent

No veig el que és dolent, no!

Ets tan lluny d'aquí
corres cap al sol
tu et vols escapar
però és que el vent t'empeny enrere.
Tornaràs, per amor
perquè ja res importa
no, no ploris, canta.

Hey la la, hey la la,
està tot dintre teu.
Hey la la, hey la la,
tu no podràs sentir
i així no voldràs fugir.

Ara pots callar
veus les fulles com menteixen
van parlant de tu
diuen que ja no existeixes.
No és veritat, t'estan fent mal
però si ja res importa
no, no pensis, canta.

Hey la la, hey la la,
està tot dintre teu.
Hey la la, hey la la,
tu no podràs sentir
i així no voldràs fugir.

I trobaràs un altre lloc
on les coses poden ser,
per fi les penes marxaran.
I si aconsegueixes escapar
recorda't de tornar
perquè les pedres ballaran
no m'escoltis, canta.

Hey la la, hey la la,
està tot dintre teu.
Hey la la, hey la la,
tu no podràs sentir
i així no voldràs fugir.

Sento que em desperto,
i jo no ho puc evitar
les paraules surten,
ningú em pot aturar
elles em saluden
avui jugaré en els límits
sense veure el final.

La gent passa ràpid,
ja no ho puc evitar
les estrelles ballen,
perquè avui tots em segueixen,
tot comença a brillar.

Ara el món no gira,
vol estar al meu costat
mentre tots es paren
jo segueixo endavant
crec que em quedaré a qui dalt
quan tots dormin,
el meu cos estarà fart d'esperar.

Simbènia.

Sento que em desperto,
ja no em poden parar.

Surt a passejar, sembla que plourà;
veu un raig de llum, un raig de llibertat.
L'Arc de Sant Martí,
avui no sortirà,
restarà al teu cap.

Sempre s'ho creu tot, i tot no és veritat;
és com fer l'amor, sota els ulls d'un sant.
S'ho va creure tot
però és que les mentides,
són altres veritats.

I et vestiràs de dol
i ploraràs sota la creu.
I et vestiràs de dol
per fer d'un boig un innocent.

L'han vestit de blanc, però no han tancat les mans;
l'amor no és important quan tens els ulls tapats.
Tots els vents del món
es van trobar bufant
dins el seu cap.

I et vestiràs de dol
i ploraràs sota la creu.
I et vestiràs de dol
per fer d'un boig un innocent.

I et vestiràs de dol
i ploraràs sota la creu.
I et vestiràs de dol
per fer d'un boig un innocent
per fer d'un boig un innocent.

Ella et vol fer despertar
deformant la realitat.
Ella et busca a dintre teu
si la pots fer caminar.

Ella inventa un color nou
t'enlluerna un dia més
viatjant a un món distant
ella et pot fer despertar.

Mires la lluna un altre cop
somriu perquè no vol deixar-te estar.
I tu ja no saps pensar
t'és igual, t'és igual.

Ella ja no pot parar
no la vénen a buscar.
Ella vol un altre sol
en un món ple de colors.

Ella et vol fer rebentar
destruir-te a poc a poc
tornaràs a viatjar
ella et vol fer despertar.

Mires la lluna un altre cop
somriu perquè no vol deixar-te estar.
I tu ja no saps pensar
t'és igual, t'és igual.

Ah, ah!! Els teus ulls són de cristall

Ella et vol fer despertar
deformant la realitat.
Ella et busca dintre teu
ella et vol fer rebentar.

Mires la lluna un altre cop
somriu perquè no vol deixar-te estar.
I tu ja no saps pensar
t'és igual, t'és igual.

Lucy et vol fer despertar.

Però la veritat t'importa?
si no et farà res més que mal.
Els fets no són paraules
no et creguis tot el que et diran.

Si formes part del meu voltant
doncs no t'ho pensis,
vine, amb mi.

Però et dic que ja m'és igual
si et quedes o marxes
si em dius adéu o te'n vas
jo no aniré a buscar-te
i ja m'és igual
si em parles o si calles
perquè si em dius que t'en vàs
jo sempre et podré dir
que tinguis sort.

Tot i que tots m'enganyen
sé en tot moment qui està mentint.
El meu cor és de marbre
però poc a poc es a partint.

Fugirem junts, dissimulant
però no et prometo ser especial.
Si no m'importa fer cap mal
ja no m'importa fer-te mal.

Tu saps que ja m'és igual
si et quedes o marxes
si em dius adéu o te'n vas
jo no aniré a buscar-te
i ja m'és igual
si em parles o si calles
perquè si em dius que t'en vàs
jo sempre et podré dir
que tinguis sort.

Mentre tothom m'ignora
jo intento fer-me un pèl més gran.
I la gent es mor de ràbia.
Tots plens de merda fins a dalt.

Fugirem junts, dissimulant
però no et prometo ser especial.
Si no m'importa fer cap mal
ja no m'importa fer-te mal.

Quan no hi ets, les altres coses no m'importen
però no ignoro que els meus somnis no es compleixen
quants més dies passen més difícil sembla
i mentre jo et vaig esperant.

I els records que em fan somriure
se'n van amb tu
maltractant els present i el futur
i tu saps que no m'importa
seguir esperant
per només un moment d'estimar.

Quan no hi ets,
et busco i no trobo el camí
que intenta apropar-me
una mica més a tu
una mica més a tu.

Quan no hi ets, tinc por que el temps ja no em recordi
i que els teus records s'oblidin d'aquell somni.
El teu silenci forma part d'aquesta història.

I la nit de cop ens marxa
i el sol il·lumina l'adéu d'una pobra il·lusió
i tu saps que no m'importa seguir esperant
per  només un moment d'estimar.

Quan no hi ets,
et busco i no trobo el camí
que intenta apropar-me
una mica més a tu
una mica més a tu.