Simbênia | Lletres | No Fingirem

Bingo
(J. Bardagí – Ll. Alsina)

Tens la pressa del que marxa
i no tens les coses clares.
Indicat per ser el culpable,
no és estrany si res no importa.
Atacar una minoria
és defensar la covardia.
Les fronteres que t’implantes
fan de tu una mala espècie.

Quan t’acostes perds la por;
no ets pas de pedra.
Les sabates faran mal
quan el món es torna un joc d’atzar.
Rebràs el terra
quan el joc es torna en contra teu,
en contra teu

Agitar les conseqüències;
no és estrany si tots exclamem
el dolor no és pas la força
ni la força és com la màgia.

Quan t’acostes perds la por;
no ets pas de pedra.
Les sabates faran mal
quan el món es torna un joc d’atzar.
Rebràs el terra
quan el joc es torna en contra teu,
en contra teu

No és pas ira, és impotència,
com el mal és la venjança.
Subsistir potser ens importa;
trobarem tranquil·litat.

Quan t’acostes perds la por;
no ets pas de pedra.
Les sabates faran mal
quan el món es torna un joc d’atzar.
Rebràs el terra
quan el joc es torna en contra teu,
en contra teu

No fingirem
(J. Bardagí)

Vam dibuixar petit trossets
de cel perdut que trobaràs si cerques bé.
Teníem més del que tindràs,
però quantitat i qualitat no van lligats.
Pensa-t’ho bé, si pots triar
tindràs raons per tots costats, sigues prudent.

Són frases fetes sense por
que ens desfaran somnis llunyans.

Som innocents, no fugirem.
Som altra mena de persones diferents;
no som fidels, podem ser cruels.
Farem la guerra i no l'amor
o potser no.

Remuntarem

Podràs explicar als nets
que vas seguir estimant
per vomitar als racons.
Et farà fàstic pensar
que queda gent com jo
que mai podrem volar.
Diguem-ho un pèl més clar,
mai hem pogut estimar.
Podrem seguir dibuixant
maneres d'escapar.

Serem indignes d'un cor
que vam idolatrar,
però vam deixar escapar.
Escopirem petons
que no voldrem donar
per por a ser rebutjats.
Direm que és bo ser covard.
Si no ens quedés més remei
podríem passejar
amb llàgrimes als ulls
direcció a l'horitzó.

Som innocents, no fugirem.
Som altra mena de persones diferents;
no som fidels, podem ser cruels.
Farem la guerra i no l'amor
o potser no.

Remuntarem, no fugirem.
Remuntarem, no fingirem.

Creus
(J. Bardagí – Ll. Alsina)

Creus, que parlo per parlar,
que parlo per fer mal,
que jo no penso en tu.
I tu creus, que el món és sempre igual,
que res no és important;
jo només penso en tu.

Jo no puc ser sincer,
jo no puc ser especial,
jo vull estar a prop teu.

Creus, que jo t'he rebaixat,
que sóc algú vulgar,
que només penso en mi.
I tu creus, que tot és realitat,
que es pot semblar innocent;
jo només penso en tu.

Jo no puc ser sincer,
jo no puc ser especial,
jo vull estar a prop teu.

T'he regalat el cel,
t'he regalat l'infern,
tu no m'has donat res.

T'he regalat el cel,
t'he regalat l'infern,
tu no m'has donat res.
Jo no et crec.

Et vestiràs de dol
(J. Bardagí – Ll. Alsina – J.M.Bardagí)

Surt a passejar, sembla que plourà;
veu un raig de llum, un raig de llibertat
Sempre està cantant, sempre està ballant;
l'amor és assassí; no se'l veu venir
L'arc de Sant Martí,
avui no sortirà,
restarà al teu cap.

Sempre s'ho creu tot, i tot no és veritat;
és com fer l'amor sota els ulls d'un sant.
S'ho va creure tot
però és que les mentides,
són altres veritats.

I et vestiràs de dol
i ploraràs sota la creu
i et vestiràs de dol
per fer d'un boig un innocent

L'han vestit de blanc, però no ha tancat les mans;
l'amor no és important quan tens els ulls tapats.
Tots els vents del món
es van trobar bufant
dins el seu cap

I això fa volar, fa pensar en demà
que el vent no sortirà; ja podeu anar tancant.
Ja no hi pensis més,
cuida els teus cabells
i deixa passar el temps

I et vestiràs de dol
i ploraràs sota la creu
i et vestiràs de dol
per fer d'un boig un innocent

I et vestiràs de dol
i ploraràs sota la creu
i et vestiràs de dol
per fer d'un boig un innocent
per fer d'un boig un innocent

Sense por
(E. Font – A. Valentí – J. Bardagí)

Recórrer el temps
no crec estar somiant, no
potser és millor deixar-ho estar
escoltaré consells de tanta gent que
serà difícil decidir

No veig el que és dolent
no sé el que pot ser bo
no vull estar despert
però perdo el temps buscant el que és cert

Hem cremat mars
vivint-ho tot en calma
jo t'he creat, t'he fet el que ets
ets com el cel, pots néixer dintre o fora, no,
jo no sé prou, sóc ignorant

No veig el que és dolent
no sé el que pot ser bo
no vull estar despert
però perdo el temps buscant el que és cert

Sé, que el món no és tendre
vull decidir per tu
sé, que el vent no és feble
vull retrobar el que és meu

Murs de ficció derruïts contra teu, no

Records de pau,
que puc trobar el meu cos, sí
mira el meu cor, és diferent

No veig el que és dolent, no!

M'has guanyat el joc
(J. Bardagí – Ll. Alsina)

Una ombra que menteix d'aprop
un joc, un plany
que fa bullir la sang
s'escapa entre les mans
qui gosa inquietar-la
no pot perdre el buf

Darrera els murs s'amaga una nina
que plora per un altre amor
i nens que ballen sense cançó
no creuen en demà
i veuen un miratge
que els fa plorar

Imaginaves móns petits plens de colors
i infants jugant a ser persones important
t'imaginaves el final d'una cançó
Un àlfil ple de mel
he vist extranys sers vius

Melanconia a tort i a dret
enmig de somnis bruts
tu has destruit rumors
que jo he creat
Jo no he promès miracles
no crec en res

Imaginaves móns petits plens de colors
i infants jugant a ser persones important
t'imaginaves el final d'una cançó
Un àlfil ple de mel
he vist extranys sers vius

No és la veritat menteix-me
ja no et creuré

Imaginaves móns petits plens de colors
i infants jugant a ser persones important
t'imaginaves el final d'una cançó
Un àlfil ple de mel
he vist extranys sers vius

M'has guanyat el joc

Els teus ulls glaucs
(J. Bardagí – Ll. Alsina)

Podré excusar-me per parlar
potser de coses sense seny
que em faran mal
si sóc estrany, noi sense fons
o simplement sóc diferent
diguem-ho tu
no són raons prou consistents
jo crec que no, no ens coneixem

Faig cas al cel
o als teus ulls glaucs
que em fan pensar
com sortiré de la foscor

Pot passar el temps i anar perdent
la timidesa del principiant
que puc ser jo
he vist miralls que es van cansant
a poc a poc els meus consells
a mi mateix
s'ha reflexat un llarg camí
sense final, que és el destí

L'han fabricat
els teus ulls glaucs
reflexant la solitud
que he recobert
parlant del temps

Despullant els colors
parlarem de foscors
obrirem un cami
sense oblidar
els teus ulls glaucs
els teus ulls glaucs
els teus ulls glaucs
passa el temps,
però no canvïis el color
dels teus ulls glaucs

Històries curtes
(J. Bardagí – Ll. Alsina)

Jo crec en bruixes que es desfan al sol
que maleeixen pares ofuscats
per una pruna vestida de dol
amb les mans plenes de somnis trencats

No fas la cara, no tens perquè
d'alçar les mans al cel
veig instruments de pas, gent tremolant de fred
lamento ser tan aprop teu

Això et fa gràcia?
Oh! No! No! No!

Són històries curtes sense cap sentit
que ho consumeixen tot dins el teu cap
reconec que ets jove i que no tens pietat
has tirat la sort dins un forat
I ara perds, i ara creus
que somies despert, digues:
NA NA NA NA NA NA NA NA NA NA

Un príncep blau vagant per la ciutat
pregunta si algú ha vist el seu castell
la gent se'l mira i riuen entre dents
pot ser que ho trobin divertit

Hi ha un cos de pàs que no pot moure els dits
i s'ha trobat enmig dels arguments
i tu estirat a casa i sense massa traça
has destapat els ulls sense color

Això et fa gràcia?
Oh! No! No! No!

Cauen del cel escumosos trossets del meu cap

Camina trista i sense cap consol
sense massa temps per descobrir
que no té coratge, l'altre no té traça
i el que queda vol saber estimar

Això et fa gràcia?
Oh! No! No! No!