Simbênia | Lletres

Món gris
(J. Bardagí – Ll. Alsina)

Tanca les portes, seu i desperta
és estrany, les veritats són fortes.
Vols entre núvols, et falten les ales
entre crits materns d'un setè pis.
Fa mal, el món és gris

Molt lluny de creure en res
molt lluny d'entendre més
molt lluny d'estar dient-te res

Cops que ens recorden, anys que no ens deixen
entre els jocs i un cor d'un ésser petit.
Llums que t'espanten, mals que t'adormen
creus en tot, però ell no escolta.
No ho sents? El món és gris.

Molt lluny de creure en res
molt lluny d'entendre més
molt lluny d'estar dient-te res

Pols que ens avisa, plors que ens ofeguen
és prou trist quan tot se'n va.
Tinc por.. no hi ha demà.

Potser demà
(un mes de març)
(J. Bardagí – Ll. Alsina)

Cau, digue'm que tot fa mal
digue'm que tot s'ho val.
Vull estimar el teu cor,
Pau, digue'm que és irreal
digue'm que ens fa somiar
en un mes de març.

Estels, sou cada cop més lluny
tot va canviant...
Saben el que és patir
saben distreure el temps
res és pecat.

El cel t'espera
no és pas molt lluny
és el destí com un tret al cor.
Buides un altre nom
buides un altre plor
buida és la teva sang.
Aquesta nit no es farà fosc...
Potser demà.

Mal, digue'm que és el que sents
digue'm si et fa cridar
que el món és trist.
Llum, digue'm que va venint
Digue'm que l'amor cou
no ho pots saber

El cel t'espera
no és pas molt lluny
és el destí com un tret al cor.
Buides un altre nom
buides un altre plor
buida és la teva sang.
Aquesta nit no es farà fosc...
Potser demà.

El cel t'espera
no és pas molt lluny
és el destí com un tret al cor.
Buides un altre nom
buides un altre plor
buida és la teva sang.
Aquesta nit no es farà fosc...

Com un mes de març.
Buides un altre por.
Buides un altre nom

Creus
(J. Bardagí – Ll. Alsina)

Creus, que parlo per parlar,
que parlo per fer mal,
que jo no penso en tu.
I tu creus, que el món és sempre igual,
que res no és important;
jo només penso en tu.

Jo no puc ser sincer,
jo no puc ser especial,
jo vull estar a prop teu.

Creus, que jo t'he rebaixat,
que sóc algú vulgar,
que només penso en mi.
I tu creus, que tot és realitat,
que es pot semblar innocent;
jo només penso en tu.

Jo no puc ser sincer,
jo no puc ser especial,
jo vull estar a prop teu.

T'he regalat el cel,
t'he regalat l'infern,
tu no m'has donat res.

T'he regalat el cel,
t'he regalat l'infern,
tu no m'has donat res.
Jo no et crec.

Els teus ulls glaucs
(J. Bardagí – Ll. Alsina)

Podré excusar-me per parlar
potser de coses sense seny
que em faran mal
si sóc estrany, noi sense fons
o simplement sóc diferent
diguem-ho tu
no són raons prou consistents
jo crec que no, no ens coneixem

Faig cas al cel
o als teus ulls glaucs
que em fan pensar
com sortiré de la foscor

Pot passar el temps i anar perdent
la timidesa del principiant
que puc ser jo
he vist miralls que es van cansant
a poc a poc els meus consells
a mi mateix
s'ha reflexat un llarg camí
sense final, que és el destí

L'han fabricat
els teus ulls glaucs
reflexant la solitud
que he recobert
parlant del temps

Despullant els colors
parlarem de foscors
obrirem un cami
sense oblidar
els teus ulls glaucs
els teus ulls glaucs
els teus ulls glaucs
passa el temps,
però no canvïis el color
dels teus ulls glaucs

Miralls trencats
(J. Bardagí – Ll. Alsina)

Un que té un tros de cor trencat
l'altre el guarda ben amagat
Hi ha moments per poder patir
però l'amistat pot ser tot el que tu vols.

Un moment que vull fer durar
sense pressa per oblidar.
Hi ha moments per poder fingir
que l'amistat pot ser tot el que hem trobat.

Són il·lusions del cap
però són miralls trencats.
Són il·lusions del cap
que sempre es mantindran.
Busco un sol, un sol moment amb tu
iaiaiaiaiahhh.

Incapaç de seguir el teu joc
m'has fet mal, però no ho puc canviar.
Jo no vull que tot quedi així
però l'amistat pot ser tot el que hem perdut.

Són il·lusions del cap
però són miralls trencats.
Són il·lusions del cap
que sempre es mantindran.
Busco un sol, un sol moment amb tu
iaiaiaiaiahhh.

Tanques portes que no semblen ser importants...

Són il·lusions del cap
però són miralls trencats.
Són il·lusions del cap
que sempre es mantindran.
Busco un sol, un sol moment amb tu
iaiaiaiaiahhh.

Històries curtes
(J. Bardagí – Ll. Alsina)

Jo crec en bruixes que es desfan al sol
que maleeixen pares ofuscats
per una pruna vestida de dol
amb les mans plenes de somnis trencats

No fas la cara, no tens perquè
d'alçar les mans al cel
veig instruments de pas, gent tremolant de fred
lamento ser tan aprop teu

Això et fa gràcia?
Oh! No! No! No!

Són històries curtes sense cap sentit
que ho consumeixen tot dins el teu cap
reconec que ets jove i que no tens pietat
has tirat la sort dins un forat
I ara perds, i ara creus
que somies despert, digues:
NA NA NA NA NA NA NA NA NA NA

Un príncep blau vagant per la ciutat
pregunta si algú ha vist el seu castell
la gent se'l mira i riuen entre dents
pot ser que ho trobin divertit

Hi ha un cos de pàs que no pot moure els dits
i s'ha trobat enmig dels arguments
i tu estirat a casa i sense massa traça
has destapat els ulls sense color

Això et fa gràcia?
Oh! No! No! No!

Cauen del cel escumosos trossets del meu cap

Camina trista i sense cap consol
sense massa temps per descobrir
que no té coratge, l'altre no té traça
i el que queda vol saber estimar

Això et fa gràcia?
Oh! No! No! No!

No fingirem
(J. Bardagí)

Vam dibuixar petit trossets
de cel perdut que trobaràs si cerques bé.
Teníem més del que tindràs,
però quantitat i qualitat no van lligats.
Pensa-t’ho bé, si pots triar
tindràs raons per tots costats, sigues prudent.

Són frases fetes sense por
que ens desfaran somnis llunyans.

Som innocents, no fugirem.
Som altra mena de persones diferents;
no som fidels, podem ser cruels.
Farem la guerra i no l'amor
o potser no.

Remuntarem

Podràs explicar als nets
que vas seguir estimant
per vomitar als racons.
Et farà fàstic pensar
que queda gent com jo
que mai podrem volar.
Diguem-ho un pèl més clar,
mai hem pogut estimar.
Podrem seguir dibuixant
maneres d'escapar.

Serem indignes d'un cor
que vam idolatrar,
però vam deixar escapar.
Escopirem petons
que no voldrem donar
per por a ser rebutjats.
Direm que és bo ser covard.
Si no ens quedés més remei
podríem passejar
amb llàgrimes als ulls
direcció a l'horitzó.

Som innocents, no fugirem.
Som altra mena de persones diferents;
no som fidels, podem ser cruels.
Farem la guerra i no l'amor
o potser no.

Remuntarem, no fugirem.
Remuntarem, no fingirem.

Frau
(J. Bardagí – Ll. Alsina)

...I no veu el que trepitja
no respon a les veritats
és la vida com la sentis, sobre teu.
Veus àngels que es desperten
tot jugant a ser dolents
ets tu món que està d'esquena, no ets veritat.
Ets un frau.

Sents ales que no volen
són moments que vols canviar
temps de guerres i paraules, sobre teu.
Fuig ara amb la vergonya
de sentir-te posseït
has venjat tot el que és verge, renunciant.
Ets un frau.

Per això has creat
tot és veritat
res ha canviat.

Caus sobre un món de plors
d'aquells que han volgut estimar
no dius res, no és just, no ho saps, no pot ser cert.
I criden des del sud
aquells que no poden ser iguals
somrient el nord s'ho mira, sobre seu.
Ets un frau.

Quan un nen somia
tu no sents els crits
és més fort l'orgull que tu sents.
I direm al caure que no vas voler
hi ha moments, hi ha colors, però hi ha morts.
Ets un frau...

No és per tu
(J. Bardagí – Ll. Alsina)

Has guanyat la tendresa d'un infant
barrejada amb un esguard d'un cor robat.
He buscat els senyals que m'has deixat
per entendre el meu consol, que és ple de buit.
Vull canviar, no és per tu, et dic adéu.

Caminant retrobant el meu passat
les paraules que he esborrat és temps perdut.
Has jugat a semblar massa important
a creuar-te en un camí que no és el teu.
Em fas por, no és per tu, et dic adéu.

Jo vull oblidar el meu passat
llum de nit...

Tot és recent, per començar
creues el cel, amb cor de sant.
Ets prou avall, blau de cristall.

Coneixent un reflex diferent
que descriu masses veritats que hem oblidat.
Hem canviat els costums que ens hem creat
que hem seguit sense bondat per fer-nos mal.
T'ho vull dir, no és per tu, et dic adéu.

Tot és recent, per començar
creues el cel, amb cor de sant.
Ets prou avall, blau de cristall.

Vull canviar, no és per tu, et dic adéu.
Em fas por, no és per tu, et dic adéu.
T'ho vull dir, no és per tu, et dic adéu.

Alícia
(J. Bardagí – Ll. Alsina)

Trobes la casa coberta d'estels caiguts
és l'art d'imaginar.
Busques engrunes deixalles ja fa molt temps
en un camí de colors.

Mires per sobre les coses
pot ser normal si creus que ets diferent.
Plores com pot fer una imatge
ferida en el cor si l'han abandonat.

Verge en zel.

Balles i crides desperta
com pot fer l'Alícia
a través del mirall.
Saltes i agafes estrelles
com pot fer l'Alícia
a través del mirall.
Digue'm si creus que estàs sola
només un desig, a través del mirall.

Ets com la fada perduda
que tots busquem enmig d'un món diferent.
Guardes els anys que t'arruguen molt lluny d'aquí
no vols entendre el perquè.

Mulles de plors que no paren
són els records escrits sobre un desig.
Neixen moments que s'obliden
després del son és el que pots recordar.

Verge en zel.

Balles i crides desperta
com pot fer l'Alícia
a través del mirall.
Saltes i agafes estrelles
com pot fer l'Alícia
a través del mirall.

Menuda
(J.M. Serrat)

Pensa en mi, menuda, pensa en mi
quan les bruixes t'esgarrapin de matí
No et faré més tebi el fred
ni més dolç el cafè amb llet
però pensa en mi, menuda, pensa en mi.
Pensa en mi quan no t'arribi el sou
o quan t'arrambin en el metro a quarts de nou.

I porta'm brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure, vermell.
Gronxa'm, de les teves arracades
volta'm amb els teus anells
i deixa'm venir amb tu, deixa'm venir.
Deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar
menuda, entre goig i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d'amagat.

Badallarà mandrosa la ciutat
quan marquis l'hora i obris
les finestres del despatx
i t'espolsis els ocells
que fan niu als teus cabells
et diu el cor, que l'ocell engabiat mor.
Ells em duen a les plomes somnis i batecs
quan colpegen els meus vidres els seus becs

I em conten, la història blanca i menuda
que entre quatre parets es marceix
Piulen que es mor la primavera
quan no pot anar de passeig.
Deixa'm venir amb tu, deixa'm venir
deixa'm anar on vas, deixa-m'hi anar.
Menuda i encén la cara.
Pensa que tenim encara
el camí dels teus ocells
per volar-lo tu i jo amb ells.